Mostrando entradas con la etiqueta discurs. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta discurs. Mostrar todas las entradas

sábado, 5 de enero de 2013

La llengua del discurs expositiu

La llengua del discurs expositiu ha de ser:
  • Neutra, precisa i accessible. En el nostre missatge no pot haver-hi cap missatge subliminar, hem d''utilitzar el suficient nombre de paraules i hem d'adaptar el nostre vocabulari al públic que ens escolta.
  • No fluïda per la prosa escrita o tècnica
  • Cal oferir definicions dels temes més especialitzats o abstractes
  • Bloc de Héctor Paula
  • Són necessaris: els connectors lògics que cohesionin el discurs (perquè, per tant, en conseqüència, no obstant això...) i els marcadors textuals (en primer lloc, d'altra banda, finalment, en resum...). Tots aquests connectors i marcadors ajuden a organitzar el nostre discurs.

Quan parlem davant d'un públic hem de tenir molt interioritzat que tenim una responsabilitat molt gran i que hem de conèixer la llengua que en fem ús d'una manera correcta, conjuntament amb el registre. Tots aquests punts, plens d'informació, són molt útils i els he de tenir en compte per al meu futur. 

Estructura del discurs

Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat.

Per fer un bon discurs, ha d'estar estructurat en tres parts: 


  • LA INTRODUCCIÓ

Ens hem de respondre a la pregunta: Com plantejar i presentar el tema per captar l'atenció? 
És molt important aquesta part del discurs, ja que hem de mostrar seguretat per motivar al públic a seguir-nos escoltant.
L'orador ha de tenir recursos per trencar el silenci i per respondre a qualsevol senyal que ens faci el públic (feedback).

Fórmules introductòries:
- Definició: breu comentari sobre el títol del tema
- Presentació d'objectius: explicar-los motiva i centra l'atenció dels oients
- Presentació del guió: molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques
- Preguntes (retòriques): una manera d'anticipar-se
- Lectura mental: esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té l'auditori
- Documentació: mostrar alguna notícia o dades recents. Cal escollir-ne de senzilles, fàcils
- Afirmació provocadora: donar una opinió atrevida, una dada espectacular
- Anècdota: historieta ben escollida o una anècdota personal, amb certa intriga i que condueixi al tema; breu i relacionada amb el tema


  • DESENVOLUPAMENT

Consisteix en fer una selecció i ordre de les idees segons l'objectiu del discurs.
Si és per informar, s'utilitza una estructura descriptiva o cronològica.
Si és per a convèncer, parlem de l'estructura inductiva o SAP: informació de casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió. Passem d'específic a general.


  • CONCLUSIÓ o síntesi

Les seves funcions bàsiques són:
- Tancar el discurs
- Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge
- Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat.

Per fer la conclusió cal que tinguem en compte les:

Fórmules de conclusió, que no formen part del propi discurs. Transmeten un missatge (impressió). Aquestes són:
- Repetir la introducció
- Resumir els punts principals
- Invitació a l'acció (a participar)
- Anunci d'un esdeveniment futur
- Promesa
- Fer crida als sentiments