Com recitar un poema?

Hem de cercar un poema i recitar-lo! Però, com ho puc fer?
Primerament cerco i selecciono un poema. Però no un poema qualsevol, un que tingui significat, que ens transmeti sensacions, que ens recordi a algun fet del passat o que jugui amb les nostres emocions.

Bloc Documentos y recursos escolares

Cercant per la Xarxa, he trobat unes tècniques que em poden ser útils alhora de recitar-ne un.
He de conèixer el poema. Me l'he de llegir tantes vegades com faci falta, fins entendre'l. És necessari saber quins sentiments vol transmetre l'autor, per poder representar-ho correctament.

• Aprendre el poema de memòria.
• A l'hora de recitar-l'ho, he d'estar tranquil·la! Necessitaré una vocalització, volum i timbre adequat i una gesticulació correcta.
• He de posar-hi passió, sentiment. Cal aconseguir transmetre amb paraules allò que es volia expressar en el text. 
• Les pauses i els silencis, no ens els oblidem! Podem aprofitar aquest moment per mirar als ulls de les persones que ens escolten.
• He de tenir present el ritme del poema: ha de ser adequat, augmentar-lo o disminuïr-lo quan faci falta.

INFORMACIÓ EXTRETA DE PARAULES.

La composició del text/discurs

Abans de tot, cal saber que l'escriptura és un procés no lineal on no es passa per les diferents etapes de manera lineal i ordenada fins arribar a la redacció d'un discurs. Per tant, és un procés circular (no tancat).
Aquests passos els hem de tenir en compte estiguem l'etapa que sigui, ja que sempre podem tornar enrere per millorar quelcom.
Les tres etapes que s'han de tenir clares per al procés d'escriptura són:

LA PLANIFICACIÓ 
S'ha de reflexionar sobre els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.
Hem de fer un anàlisi de la situació comunicativa. Ens hem de preguntar a quin tipus de destinatari volem que arribi el nostre text, ja que el grau de formalitat dependrà del receptor. També hem de tenir clar sobre quin tema tractarà aquell text o discurs. Seguidament coneixerem els objectius i com es vol escriure.
La informació la recollim a través d'una pluja d'idees (brainstorming), gràcies a documentar-nos (hem de seleccionar, i per seleccionar necessitem tenir un criteri personal), mitjançant les 6 W (qui, què, on quan, per què i com) o prendre apunts de la informació recollida.
I, per últim, fem una selecció i ordenació de la informació

LA REDACCIÓ
Es tracta de la transformació dels plans i idees en llenguatge escrit i oral (text coherent, estructurat i amb uns trets estilístics determinats. S'hi ha de fer un bon ús de la llengua, dels signes de puntuació i de l'estil.

LA REVISIÓ

Palabrerías (o)cultas

En aquesta etapa s'ha d'avaluar el que s'ha escrit, preguntar-se si ha complert els objectius plantejats inicialment i modificar tot allò que faci falta per millorar el nostre text. Tot i que aquesta etapa sigui l'ultima, hem de tenir present la revisió en tot moment de l'elaboració del discurs o text.


Reflexió del contingut de l'entrada
Després d'haver-me llegit, comprendre, i sintetitzar el dossier, m'ha quedat clara la importància de seguir un guió o una pauta quan s'ha d'elaborar un text o un discurs.
Tot i que no se't doni molt bé redactar o compondre textos, seguint aquests tres pasos i les idees o recursos que et proposen, és molt més fàcil elaborar-ne un i que tinguis l'èxit assegurat.
Per a mi, sobretot, és important l'últim pas, la revisió, ja que l'hem de tenir present des de l'inici del text fins el punt final d'aquest.

Trets característics de la llengua oral formal

La llengua oral formal té característiques del canal oral (conversa) i del canal escrit (carta formal). És la llengua d'aprenentatge escolar.
Els trets característics de la llengua oral formal són:

TRETS CONTEXTUALS (espai i temps)

• Caràcter no universal i aprenentatge escolar: no tothom hi té accés i depèn del grup social.
• Acústica, efímera i produïda en tems real: Elaboració sobre la marxa, cal tenir recursos.
• Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional: interlocutors comparteixen espai físic i temporal. Feed-back+interacció. El missatge provoca emocions.

TRETS TEXTUALS (producte que elaboren)

• Formal i generalment monologada: no interacció verbal
• Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat.
• Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals: idees desenvolupades. Recursos en relació a: veu, cos i mitjà de suport.

TRETS LINGÜÍSTICS

• Paper fonamental dels trets suprasegmentals: corba melòdica del discurs
• Ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica...
• Correcció normativa i ús de la varietat estàndard

Aprendre i créixer

En una sessió de COED, la professora ens va repartir, per grups, uns relats, amb l'objectiu de fer un resum de les idees principals del text, per després compartir-les amb els companys al BLink.

Tot seguit us penjaré un Scribd de la nostra síntesi del relat.

L'autora és E. Bosch i s'anomena Aprendre i créixer.

aprendre i créixer

Com fer una entrada correcta?

Per a l'avaluació del nostre dossier d'aprenentatge (bloc) en l'assignatura de COED, hem de fer les entrades correctament. Com?:

• Hem d'explicar tot el que es va fent a l'assignatura, dins i fora de classe.
• Les entrades han de tenir tres apartats: descripció, reflexió i aprofundiment.
• Ha d'haver-hi enllaços d'interès, si és necessari.
• No podem tenir cap mancança important.
• Els punts forts han d'estar remarcats.
• El nivell de competència lingüística ha de ser elevat.

La Taxonomia de Bloom

La Taxonomia de Bloom és un llistat de les habilitats i processos del pensament que poden aparèixer en les tasques escolars (i per tant ser objecte d'avaluació). Rep el seu nom del seu creador, Benjamin Bloom. La taxonomia estructura les habilitats jeràrquicament, de manera que no es pot pretendre assolir les d'ordre superior sense tenir dominades les d'ordre inferior.

Aquesta classificació té tres dominis: el cognitiu, l'afectiu i el psicomotor.



DOMINI COGNITIU
La cognició es basa en les següents habilitats (de menys a més complexitat):

• Recordar: reconèixer, llistar, descriure, identificar, recuperar, anomenar, localitzar i trobar.
• Entendre: interpretar, resumir, inferir, parafrasejar, classificar, comparar, explicar i exemplificar.
• Aplicar: implementar, desenvolupar, utilitzar i executar
• Analitzar: organitzar, desconstruir, atribuir, trobar, estructurar i integrar.
• Avaluar: revisar, formular hipòtesis, criticar, experimentar, jutjar , detectar i provar.
• Crear: dissenyar, construir, planificar, produir, idear i elaborar

Taxonomia revisada de Bloom.
Eduteka.

DOMINI AFECTIU
S'inclouen aquells objectius que fan referència a actituds, valors i elements de judici que exigeixen una correcta adaptació. Bloom i els seus col·laboradors, han dedicat una bona part de les seves reunions per aconseguir una classificació dels objectius corresponents en aquest aspecte. Afirmen que es tracta d'una tasca plena de dificultat i que encara no ha estat del tot finalitzada. A més, el professorat no sembla tenir unes idees ben definides sobre les experiències d'aprenentatge que siguin les més convenients per arribar aquests objectius relacionats amb els sentiments i emocions.

DOMINI PSICOMOTOR
S'inclouen aquells objectius que es proposen el desenvolupament muscular o motor, certes manipulacions de matèries o objectius, o certs actes que exigeixen una coordinació neuromuscular. Aquest domini comprèn els següents nivells:

• Percepció
• Disposició
• Mecanisme
• Resposta complexa
• Adaptació
• Creació

INFORMACIÓ EXTRETA DE VIQUIPÈDIA.

Un cop estudiades les diferents habilitats cognitives que es poden treballar utilitzant les TIC, vam haver de fer un repàs de totes les eines i recursos TIC's treballats al llarg del curs i, en una taula, indicar quina habilitat cognitiva, segons la classificació de l'any 2008, es desenvolupa en cadascuna d'elles.

Taula Taxonomia de Bloom

Els fluxogrames

Un fluxograma és una representació gràfica d'un algorisme. Aquests diagrames utilitzen símbols amb significats ben definits que representen els passos de l'algorisme, i representen el flux d'execució mitjançant fletxes que connecten els punts d'inici i de terme.

Bloc Gestió de la Informació i Educació

Un diagrama de flux sempre té un únic punt d'inici i un únic punt de terme. A més, tot camí d'execució ha de permetre arribar des de l'inici fins al terme.

Les següents són accions prèvies a la realització del diagrama de flux:

• Identificar les idees principals a ser incloses en el diagrama de flux. Han d'estar presents el propietari o responsable del procés, els propietaris o responsables del procés anterior i posterior i d'altres processos interrelacionats, altres parts interessades.
• Definir què s'espera obtenir del diagrama de flux.
• Identificar qui ho farà servir i com.
• Establir el nivell de detall requerit.
• Determinar els límits del procés a descriure.
• Els passos a seguir per construir el diagrama de flux són:
• Establir l'abast del procés a descriure. D'aquesta manera quedarà fixat el començament i el final del diagrama. Sovint el començament és la sortida del procés previ i el final l'entrada al procés següent.
• Identificar i llistar les principals activitats/subprocessos que estan inclosos en el procés a descriure i el seu ordre cronològic.
• Si el nivell de detall definit inclou activitats menors, llistes també.
• Identificar i llistar els punts de decisió.
• Construir el diagrama respectant la seqüència cronològica i assignant els corresponents símbols.
• Assignar un títol al diagrama i verificar que estigui complet i descrigui amb exactitud el procés escollit.

INFORMACIÓ EXTRETA DE VIQUIPÈDIA.

A classe, vam haver de crear un diagrama de flux amb Gliffy, un programa per elaborar fluxogrames i guardar-los on-line.

Vam haver de tenir en compte tots els símbols i què representen i totes les conseqüències que podien tenir totes les accions que triàvem.

Aquest és el resultat: