Neutra, precisa i accessible. En el nostre missatge no pot haver-hi cap missatge subliminar, hem d''utilitzar el suficient nombre de paraules i hem d'adaptar el nostre vocabulari al públic que ens escolta.
No fluïda per la prosa escrita o tècnica
Cal oferir definicions dels temes més especialitzats o abstractes
Són necessaris: els connectors lògics que cohesionin el discurs (perquè, per tant, en conseqüència, no obstant això...) i els marcadors textuals (en primer lloc, d'altra banda, finalment, en resum...). Tots aquests connectors i marcadors ajuden a organitzar el nostre discurs.
Quan parlem davant d'un públic hem de tenir molt interioritzat que tenim una responsabilitat molt gran i que hem de conèixer la llengua que en fem ús d'una manera correcta, conjuntament amb el registre. Tots aquests punts, plens d'informació, són molt útils i els he de tenir en compte per al meu futur.
Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat. Per fer un bon discurs, ha d'estar estructurat en tres parts:
LA INTRODUCCIÓ
Ens hem de respondre a la pregunta: Com plantejar i presentar el tema per captar l'atenció? És molt important aquesta part del discurs, ja que hem de mostrar seguretat per motivar al públic a seguir-nos escoltant. L'orador ha de tenir recursos per trencar el silenci i per respondre a qualsevol senyal que ens faci el públic (feedback). Fórmules introductòries: - Definició: breu comentari sobre el títol del tema - Presentació d'objectius: explicar-los motiva i centra l'atenció dels oients - Presentació del guió: molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques - Preguntes (retòriques): una manera d'anticipar-se - Lectura mental: esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té l'auditori - Documentació: mostrar alguna notícia o dades recents. Cal escollir-ne de senzilles, fàcils - Afirmació provocadora: donar una opinió atrevida, una dada espectacular - Anècdota: historieta ben escollida o una anècdota personal, amb certa intriga i que condueixi al tema; breu i relacionada amb el tema
DESENVOLUPAMENT
Consisteix en fer una selecció i ordre de les idees segons l'objectiu del discurs. Si és per informar, s'utilitza una estructura descriptiva o cronològica. Si és per a convèncer, parlem de l'estructura inductiva o SAP: informació de casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió. Passem d'específic a general.
CONCLUSIÓ o síntesi
Les seves funcions bàsiques són: - Tancar el discurs - Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge - Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat. Per fer la conclusió cal que tinguem en compte les: Fórmules de conclusió, que no formen part del propi discurs. Transmeten un missatge (impressió). Aquestes són: - Repetir la introducció - Resumir els punts principals - Invitació a l'acció (a participar) - Anunci d'un esdeveniment futur - Promesa - Fer crida als sentiments
Un text descriptiu presenta, explica detalladament, precisa com són les persones, els animals, els objectes, els llocs, els ambients...
Sovint, les descripcions formen part d'altres textos.
En un text descriptiu s'utilitzen recursos lingüístics que permeten crear una imatge mental d'allò que es descriu: verbs en present o en imperfet, mots de significat precís (com els substantius), adjectius que afegeixen qualitats a la realitat descrita, comparacions, etc.
Per fer una bona descripció cal seguir uns passos:
Observar amb atenció allò que es vol descriure
Seleccionar les coses observades que considerem més interessants.
A classe de COED, vam dedicar una sessió a parlar de la descripció i dels models de descripció.
Hi trobem les cançons:
El gripau blau, Ara va de bo
La poesia visual Passeig virtual per l'obra d'en Joan Brossa. "La poesia visual no és dibuix, ni pintura, és un servei a la comunicació" La poesia
Si parlo dels teus ulls, Miquel Martí i Pol Si parlo dels teus ulls em fan ressò cadiretes de boga i un ponent de coloms. Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca. Si parlo dels teus llavis em fan ressò profundíssimes coves i ritmes de peresa. Els teus llavis, tan pròxims com la nit. Si parlo dels teus cabells em fan ressò platges desconegudes i quietuds d'església. Els teus cabells, com l'escuma del vent. Si parlo de les teves mans em fan ressò melicotons suavíssims i olor de roba antiga. Les teves mans, tan lleus com un sospir. Si parlo del teu cos, del teu cos que he estimat, només em fa ressò la meva veu, i llavors tanco avarament els ulls i em dic, per a mi sol, el secret dels camins que he seguit lentament a través del teu cos tan càlid com la llum, tan dens com el silenci. La novel·la, com El carrer estret, de Josep Pla, Els homes que no estimaven a les dones, de Stieg Larsson i "La tramuntana", dins El geni del país, Josep Pla. L'assaig, com Salvador Espriu vist per Josep M. Espinàs a Relacions particulars. El conte. Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix. I, per últim, vam veure un vídeo, Summercat, anunci d'Estrella Damm, campanya estiu 2009.
El receptor és la persona que rep el missatge, el reelabora i el construeix. És el que dóna sentit al missatge que li ha arribat. Hem de tenir en compte els coneixements de les persones que ens escolten, com moltes altres coses. Però de ben segur que si demanem a un conjunt de persones que s'imaginin un paisatge, un objecte o un fet, cadascú se l'imaginarà d'una manera diferent. Cadascú connecta les idees que rep amb les seves experiències o coneixements. Amb l'aparició dels mitjans audiovisuals, el missatge que es rep és més complex, més detallat, a comparació amb un d'oral o escrit. En aquest nou mitjà, el públic rep molta informació i, per tant, ha d'estar molt atent. A classe de COED vam veure un vídeo d'Edu3, on Guillermo Orozco ens parla sobre els mitjans audiovisuals i l'educació.
REFLEXIÓ No només ens hem de limitar a transmetre el nostre discurs, sinó posar-nos en el lloc del públic per saber si realment el nostre missatge ha arribat i ha transmes les emocions que volíem. El missatge audiovisual és molt complex ja que transmet de manera auditiva, visual i escrita.
Hem de cercar un poema i recitar-lo! Però, com ho puc fer? Primerament cerco i selecciono un poema. Però no un poema qualsevol, un que tingui significat, que ens transmeti sensacions, que ens recordi a algun fet del passat o que jugui amb les nostres emocions.
Cercant per la Xarxa, he trobat unes tècniques que em poden ser útils alhora de recitar-ne un. He de conèixer el poema. Me l'he de llegir tantes vegades com faci falta, fins entendre'l. És necessari saber quins sentiments vol transmetre l'autor, per poder representar-ho correctament.
Aprendre el poema de memòria.
A l'hora de recitar-l'ho, he d'estar tranquil·la! Necessitaré una vocalització, volum i timbre adequat i una gesticulació correcta.
He de posar-hi passió, sentiment. Cal aconseguir transmetre amb paraules allò que es volia expressar en el text.
Les pauses i els silencis, no ens els oblidem! Podem aprofitar aquest moment per mirar als ulls de les persones que ens escolten.
He de tenir present el ritme del poema: ha de ser adequat, augmentar-lo o disminuïr-lo quan faci falta.
Abans de tot, cal saber que l'escriptura és un procés no lineal on no es passa per les diferents etapes de manera lineal i ordenada fins arribar a la redacció d'un discurs. Per tant, és un procés circular (no tancat). Aquests passos els hem de tenir en compte estiguem l'etapa que sigui, ja que sempre podem tornar enrere per millorar quelcom. Les tres etapes que s'han de tenir clares per al procés d'escriptura són: LA PLANIFICACIÓ S'ha de reflexionar sobre els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre. Hem de fer un anàlisi de la situació comunicativa. Ens hem de preguntar a quin tipus de destinatari volem que arribi el nostre text, ja que el grau de formalitat dependrà del receptor. També hem de tenir clar sobre quin tema tractarà aquell text o discurs. Seguidament coneixerem els objectius i com es vol escriure. La informació la recollim a través d'una pluja d'idees (brainstorming), gràcies a documentar-nos (hem de seleccionar, i per seleccionar necessitem tenir un criteri personal), mitjançant les 6 W (qui, què, on quan, per què i com) o prendre apunts de la informació recollida. I, per últim, fem una selecció i ordenació de la informació LA REDACCIÓ Es tracta de la transformació dels plans i idees en llenguatge escrit i oral (text coherent, estructurat i amb uns trets estilístics determinats. S'hi ha de fer un bon ús de la llengua, dels signes de puntuació i de l'estil. LA REVISIÓ
En aquesta etapa s'ha d'avaluar el que s'ha escrit, preguntar-se si ha complert els objectius plantejats inicialment i modificar tot allò que faci falta per millorar el nostre text. Tot i que aquesta etapa sigui l'ultima, hem de tenir present la revisió en tot moment de l'elaboració del discurs o text.
Reflexió del contingut de l'entrada Després d'haver-me llegit, comprendre, i sintetitzar el dossier, m'ha quedat clara la importància de seguir un guió o una pauta quan s'ha d'elaborar un text o un discurs. Tot i que no se't doni molt bé redactar o compondre textos, seguint aquests tres pasos i les idees o recursos que et proposen, és molt més fàcil elaborar-ne un i que tinguis l'èxit assegurat. Per a mi, sobretot, és important l'últim pas, la revisió, ja que l'hem de tenir present des de l'inici del text fins el punt final d'aquest.
La llengua oral formal té característiques del canal oral (conversa) i del canal escrit (carta formal). És la llengua d'aprenentatge escolar. Els trets característics de la llengua oral formal són: TRETS CONTEXTUALS (espai i temps)
Caràcter no universal i aprenentatge escolar: no tothom hi té accés i depèn del grup social.
Acústica, efímera i produïda en tems real: Elaboració sobre la marxa, cal tenir recursos.
Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional: interlocutors comparteixen espai físic i temporal. Feed-back+interacció. El missatge provoca emocions.
TRETS TEXTUALS (producte que elaboren)
Formal i generalment monologada: no interacció verbal
Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat.
Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals: idees desenvolupades. Recursos en relació a: veu, cos i mitjà de suport.
TRETS LINGÜÍSTICS
Paper fonamental dels trets suprasegmentals: corba melòdica del discurs
