La llengua del discurs expositiu

La llengua del discurs expositiu ha de ser:

• Neutra, precisa i accessible. En el nostre missatge no pot haver-hi cap missatge subliminar, hem d''utilitzar el suficient nombre de paraules i hem d'adaptar el nostre vocabulari al públic que ens escolta.
• No fluïda per la prosa escrita o tècnica
• Cal oferir definicions dels temes més especialitzats o abstractes



Bloc de Héctor Paula

• Són necessaris: els connectors lògics que cohesionin el discurs (perquè, per tant, en conseqüència, no obstant això...) i els marcadors textuals (en primer lloc, d'altra banda, finalment, en resum...). Tots aquests connectors i marcadors ajuden a organitzar el nostre discurs.

Quan parlem davant d'un públic hem de tenir molt interioritzat que tenim una responsabilitat molt gran i que hem de conèixer la llengua que en fem ús d'una manera correcta, conjuntament amb el registre. Tots aquests punts, plens d'informació, són molt útils i els he de tenir en compte per al meu futur. 

Estructura del discurs

Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat.

Per fer un bon discurs, ha d'estar estructurat en tres parts: 

• LA INTRODUCCIÓ

Ens hem de respondre a la pregunta: Com plantejar i presentar el tema per captar l'atenció? 
És molt important aquesta part del discurs, ja que hem de mostrar seguretat per motivar al públic a seguir-nos escoltant.
L'orador ha de tenir recursos per trencar el silenci i per respondre a qualsevol senyal que ens faci el públic (feedback).

Fórmules introductòries:
- Definició: breu comentari sobre el títol del tema
- Presentació d'objectius: explicar-los motiva i centra l'atenció dels oients
- Presentació del guió: molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques
- Preguntes (retòriques): una manera d'anticipar-se
- Lectura mental: esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té l'auditori
- Documentació: mostrar alguna notícia o dades recents. Cal escollir-ne de senzilles, fàcils
- Afirmació provocadora: donar una opinió atrevida, una dada espectacular
- Anècdota: historieta ben escollida o una anècdota personal, amb certa intriga i que condueixi al tema; breu i relacionada amb el tema

• DESENVOLUPAMENT

Consisteix en fer una selecció i ordre de les idees segons l'objectiu del discurs.
Si és per informar, s'utilitza una estructura descriptiva o cronològica.
Si és per a convèncer, parlem de l'estructura inductiva o SAP: informació de casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió. Passem d'específic a general.

• CONCLUSIÓ o síntesi

Les seves funcions bàsiques són:
- Tancar el discurs
- Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge
- Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat.

Per fer la conclusió cal que tinguem en compte les:

Fórmules de conclusió, que no formen part del propi discurs. Transmeten un missatge (impressió). Aquestes són:
- Repetir la introducció
- Resumir els punts principals
- Invitació a l'acció (a participar)
- Anunci d'un esdeveniment futur
- Promesa
- Fer crida als sentiments

La descripció

Un text descriptiu presenta, explica detalladament, precisa com són les persones, els animals, els objectes, els llocs, els ambients...

Sovint, les descripcions formen part d'altres textos.

En un text descriptiu s'utilitzen recursos lingüístics que permeten crear una imatge mental d'allò que es descriu: verbs en present o en imperfet, mots de significat precís (com els substantius), adjectius que afegeixen qualitats a la realitat descrita, comparacions, etc.

Per fer una bona descripció cal seguir uns passos:

• Observar amb atenció allò que es vol descriure
• Seleccionar les coses observades que considerem més interessants.
• Estructurar i ordenar la informació.
• Redactar la descripció.

INFORMACIÓ EXTRETA DE XTEC.

A classe de COED, vam dedicar una sessió a parlar de la descripció i dels models de descripció.

Hi trobem les cançons:

El gripau blau, Ara va de bo

La poesia visual
Passeig virtual per l'obra d'en Joan Brossa.
"La poesia visual no és dibuix, ni pintura, és un servei a la comunicació"


La poesia


Si parlo dels teus ulls, Miquel Martí i Pol

Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.
Si parlo dels teus llavis em fan ressò 
profundíssimes coves i ritmes de peresa. 
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.

Si parlo dels teus cabells em fan ressò 
platges desconegudes i quietuds d'església. 
Els teus cabells, com l'escuma del vent.

Si parlo de les teves mans em fan ressò 
melicotons suavíssims i olor de roba antiga. 
Les teves mans, tan lleus com un sospir.

Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu, 
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins 
que he seguit lentament a través del teu cos 
tan càlid com la llum, 
tan dens com el silenci.


La novel·la, com El carrer estret, de Josep Pla, Els homes que no estimaven a les dones, de Stieg Larsson i "La tramuntana", dins El geni del país, Josep Pla.

L'assaig, com Salvador Espriu vist per Josep M. Espinàs a Relacions particulars.

El conte. Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix.

I, per últim, vam veure un vídeo, Summercat, anunci d'Estrella Damm, campanya estiu 2009.

Comunicació audiovisual

El receptor és la persona que rep el missatge, el reelabora i el construeix. És el que dóna sentit al missatge que li ha arribat.
Hem de tenir en compte els coneixements de les persones que ens escolten, com moltes altres coses. Però de ben segur que si demanem a un conjunt de persones que s'imaginin un paisatge, un objecte o un fet, cadascú se l'imaginarà d'una manera diferent. Cadascú connecta les idees que rep amb les seves experiències o coneixements.

Amb l'aparició dels mitjans audiovisuals, el missatge que es rep és més complex, més detallat, a comparació amb un d'oral o escrit. En aquest nou mitjà, el públic rep molta informació i, per tant, ha d'estar molt atent.

A classe de COED vam veure un vídeo d'Edu3, on Guillermo Orozco ens parla sobre els mitjans audiovisuals i l'educació.

REFLEXIÓ 
No només ens hem de limitar a transmetre el nostre discurs, sinó posar-nos en el lloc del públic per saber si realment el nostre missatge ha arribat i ha transmes les emocions que volíem.
El missatge audiovisual és molt complex ja que transmet de manera auditiva, visual i escrita. 

Com recitar un poema?

Hem de cercar un poema i recitar-lo! Però, com ho puc fer?
Primerament cerco i selecciono un poema. Però no un poema qualsevol, un que tingui significat, que ens transmeti sensacions, que ens recordi a algun fet del passat o que jugui amb les nostres emocions.

Bloc Documentos y recursos escolares

Cercant per la Xarxa, he trobat unes tècniques que em poden ser útils alhora de recitar-ne un.
He de conèixer el poema. Me l'he de llegir tantes vegades com faci falta, fins entendre'l. És necessari saber quins sentiments vol transmetre l'autor, per poder representar-ho correctament.

• Aprendre el poema de memòria.
• A l'hora de recitar-l'ho, he d'estar tranquil·la! Necessitaré una vocalització, volum i timbre adequat i una gesticulació correcta.
• He de posar-hi passió, sentiment. Cal aconseguir transmetre amb paraules allò que es volia expressar en el text. 
• Les pauses i els silencis, no ens els oblidem! Podem aprofitar aquest moment per mirar als ulls de les persones que ens escolten.
• He de tenir present el ritme del poema: ha de ser adequat, augmentar-lo o disminuïr-lo quan faci falta.

INFORMACIÓ EXTRETA DE PARAULES.

La composició del text/discurs

Abans de tot, cal saber que l'escriptura és un procés no lineal on no es passa per les diferents etapes de manera lineal i ordenada fins arribar a la redacció d'un discurs. Per tant, és un procés circular (no tancat).
Aquests passos els hem de tenir en compte estiguem l'etapa que sigui, ja que sempre podem tornar enrere per millorar quelcom.
Les tres etapes que s'han de tenir clares per al procés d'escriptura són:

LA PLANIFICACIÓ 
S'ha de reflexionar sobre els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.
Hem de fer un anàlisi de la situació comunicativa. Ens hem de preguntar a quin tipus de destinatari volem que arribi el nostre text, ja que el grau de formalitat dependrà del receptor. També hem de tenir clar sobre quin tema tractarà aquell text o discurs. Seguidament coneixerem els objectius i com es vol escriure.
La informació la recollim a través d'una pluja d'idees (brainstorming), gràcies a documentar-nos (hem de seleccionar, i per seleccionar necessitem tenir un criteri personal), mitjançant les 6 W (qui, què, on quan, per què i com) o prendre apunts de la informació recollida.
I, per últim, fem una selecció i ordenació de la informació

LA REDACCIÓ
Es tracta de la transformació dels plans i idees en llenguatge escrit i oral (text coherent, estructurat i amb uns trets estilístics determinats. S'hi ha de fer un bon ús de la llengua, dels signes de puntuació i de l'estil.

LA REVISIÓ

Palabrerías (o)cultas

En aquesta etapa s'ha d'avaluar el que s'ha escrit, preguntar-se si ha complert els objectius plantejats inicialment i modificar tot allò que faci falta per millorar el nostre text. Tot i que aquesta etapa sigui l'ultima, hem de tenir present la revisió en tot moment de l'elaboració del discurs o text.


Reflexió del contingut de l'entrada
Després d'haver-me llegit, comprendre, i sintetitzar el dossier, m'ha quedat clara la importància de seguir un guió o una pauta quan s'ha d'elaborar un text o un discurs.
Tot i que no se't doni molt bé redactar o compondre textos, seguint aquests tres pasos i les idees o recursos que et proposen, és molt més fàcil elaborar-ne un i que tinguis l'èxit assegurat.
Per a mi, sobretot, és important l'últim pas, la revisió, ja que l'hem de tenir present des de l'inici del text fins el punt final d'aquest.

Trets característics de la llengua oral formal

La llengua oral formal té característiques del canal oral (conversa) i del canal escrit (carta formal). És la llengua d'aprenentatge escolar.
Els trets característics de la llengua oral formal són:

TRETS CONTEXTUALS (espai i temps)

• Caràcter no universal i aprenentatge escolar: no tothom hi té accés i depèn del grup social.
• Acústica, efímera i produïda en tems real: Elaboració sobre la marxa, cal tenir recursos.
• Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional: interlocutors comparteixen espai físic i temporal. Feed-back+interacció. El missatge provoca emocions.

TRETS TEXTUALS (producte que elaboren)

• Formal i generalment monologada: no interacció verbal
• Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat.
• Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals: idees desenvolupades. Recursos en relació a: veu, cos i mitjà de suport.

TRETS LINGÜÍSTICS

• Paper fonamental dels trets suprasegmentals: corba melòdica del discurs
• Ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica...
• Correcció normativa i ús de la varietat estàndard

Aprendre i créixer

En una sessió de COED, la professora ens va repartir, per grups, uns relats, amb l'objectiu de fer un resum de les idees principals del text, per després compartir-les amb els companys al BLink.

Tot seguit us penjaré un Scribd de la nostra síntesi del relat.

L'autora és E. Bosch i s'anomena Aprendre i créixer.

aprendre i créixer

Com fer una entrada correcta?

Per a l'avaluació del nostre dossier d'aprenentatge (bloc) en l'assignatura de COED, hem de fer les entrades correctament. Com?:

• Hem d'explicar tot el que es va fent a l'assignatura, dins i fora de classe.
• Les entrades han de tenir tres apartats: descripció, reflexió i aprofundiment.
• Ha d'haver-hi enllaços d'interès, si és necessari.
• No podem tenir cap mancança important.
• Els punts forts han d'estar remarcats.
• El nivell de competència lingüística ha de ser elevat.

La Taxonomia de Bloom

La Taxonomia de Bloom és un llistat de les habilitats i processos del pensament que poden aparèixer en les tasques escolars (i per tant ser objecte d'avaluació). Rep el seu nom del seu creador, Benjamin Bloom. La taxonomia estructura les habilitats jeràrquicament, de manera que no es pot pretendre assolir les d'ordre superior sense tenir dominades les d'ordre inferior.

Aquesta classificació té tres dominis: el cognitiu, l'afectiu i el psicomotor.



DOMINI COGNITIU
La cognició es basa en les següents habilitats (de menys a més complexitat):

• Recordar: reconèixer, llistar, descriure, identificar, recuperar, anomenar, localitzar i trobar.
• Entendre: interpretar, resumir, inferir, parafrasejar, classificar, comparar, explicar i exemplificar.
• Aplicar: implementar, desenvolupar, utilitzar i executar
• Analitzar: organitzar, desconstruir, atribuir, trobar, estructurar i integrar.
• Avaluar: revisar, formular hipòtesis, criticar, experimentar, jutjar , detectar i provar.
• Crear: dissenyar, construir, planificar, produir, idear i elaborar

Taxonomia revisada de Bloom.
Eduteka.

DOMINI AFECTIU
S'inclouen aquells objectius que fan referència a actituds, valors i elements de judici que exigeixen una correcta adaptació. Bloom i els seus col·laboradors, han dedicat una bona part de les seves reunions per aconseguir una classificació dels objectius corresponents en aquest aspecte. Afirmen que es tracta d'una tasca plena de dificultat i que encara no ha estat del tot finalitzada. A més, el professorat no sembla tenir unes idees ben definides sobre les experiències d'aprenentatge que siguin les més convenients per arribar aquests objectius relacionats amb els sentiments i emocions.

DOMINI PSICOMOTOR
S'inclouen aquells objectius que es proposen el desenvolupament muscular o motor, certes manipulacions de matèries o objectius, o certs actes que exigeixen una coordinació neuromuscular. Aquest domini comprèn els següents nivells:

• Percepció
• Disposició
• Mecanisme
• Resposta complexa
• Adaptació
• Creació

INFORMACIÓ EXTRETA DE VIQUIPÈDIA.

Un cop estudiades les diferents habilitats cognitives que es poden treballar utilitzant les TIC, vam haver de fer un repàs de totes les eines i recursos TIC's treballats al llarg del curs i, en una taula, indicar quina habilitat cognitiva, segons la classificació de l'any 2008, es desenvolupa en cadascuna d'elles.

Taula Taxonomia de Bloom

Els fluxogrames

Un fluxograma és una representació gràfica d'un algorisme. Aquests diagrames utilitzen símbols amb significats ben definits que representen els passos de l'algorisme, i representen el flux d'execució mitjançant fletxes que connecten els punts d'inici i de terme.

Bloc Gestió de la Informació i Educació

Un diagrama de flux sempre té un únic punt d'inici i un únic punt de terme. A més, tot camí d'execució ha de permetre arribar des de l'inici fins al terme.

Les següents són accions prèvies a la realització del diagrama de flux:

• Identificar les idees principals a ser incloses en el diagrama de flux. Han d'estar presents el propietari o responsable del procés, els propietaris o responsables del procés anterior i posterior i d'altres processos interrelacionats, altres parts interessades.
• Definir què s'espera obtenir del diagrama de flux.
• Identificar qui ho farà servir i com.
• Establir el nivell de detall requerit.
• Determinar els límits del procés a descriure.
• Els passos a seguir per construir el diagrama de flux són:
• Establir l'abast del procés a descriure. D'aquesta manera quedarà fixat el començament i el final del diagrama. Sovint el començament és la sortida del procés previ i el final l'entrada al procés següent.
• Identificar i llistar les principals activitats/subprocessos que estan inclosos en el procés a descriure i el seu ordre cronològic.
• Si el nivell de detall definit inclou activitats menors, llistes també.
• Identificar i llistar els punts de decisió.
• Construir el diagrama respectant la seqüència cronològica i assignant els corresponents símbols.
• Assignar un títol al diagrama i verificar que estigui complet i descrigui amb exactitud el procés escollit.

INFORMACIÓ EXTRETA DE VIQUIPÈDIA.

A classe, vam haver de crear un diagrama de flux amb Gliffy, un programa per elaborar fluxogrames i guardar-los on-line.

Vam haver de tenir en compte tots els símbols i què representen i totes les conseqüències que podien tenir totes les accions que triàvem.

Aquest és el resultat:

Els mapes conceptuals

Bloc de Erika

Els mapes conceptuals ens serveixen per entendre, ordenar i organitzar de manera visual la informació, idees, conceptes...
És una tècnica usada per a la representació gràfica del coneixement. Com es veu, un mapa conceptual és una xarxa de conceptes. A la xarxa, els nodes representen els conceptes, i els enllaços les relacions entre els conceptes.
Es tracta de plasmar d'una manera gràfica l'estructura mental d'un tema, on tots els conceptes han d'estar relacionats.

CMapTools és un programari multiplataforma de creació i edició de mapes conceptuals per mitjà d'unes aplicacions escrites en Java. Permet tant el treball local individual, com a Internet. Possibilita la navegació pels mapes realitzats. Té una interfície senzilla i fàcil d'utilitzar. 

Ens ofereix moltes plantilles llestes per a usar i força objectes, encara que permet, també, pujar imatges des del nostre ordinador. Es poden fer diversos mapes alhora que es col·loquen en diferents pestanyes. Permet convidar col·laboradors, afegir comentaris i enviar el mapa per correu. D’altra banda, es pot exportar com a imatge o PDF per desar-lo al nostre ordinador

INFORMACIÓ EXTRETA DE VIQUIPÈDIA.


A classe vam haver d'elaborar un mapa conceptual després de llegir un text. Vam haver de relacionar tots els conceptes que hi trobàvem. 
El procés per fer el mapa mental és el següent: primer em vaig llegir el text, sense apuntar res, per fer-me una idea. Després vaig agafar un full i vaig escriure les idees relacionades, llegint-me poc a poc el text. Mentre el feia, em vaig adonar que hi havia dos temes al text (la família i el dinar), fet que em va complicar alhora d'elaborar-lo.
Un cop acabat, vaig guardar-lo en imatge per poder penjar-lo al bloc.

Aquest és el resultat:

Aprenentatge amb ordinador. Les quatre metàfores

LA METÀFORA TUTORIAL: L'ORDINADOR COM A TUTOR
Es refereix al programari que reprodueix el model tradicional d'ensenyament-aprenentatge. L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat per l'estudiant.
Hi trobem l'avaluació de l'ordinador mitjançant exercicis per aprendre, on es responen a les qüestions que s'hi plantegen. 
Un clar exemple d'aquests tipus de programes és JClic, un programa per construir tutorials, o Edu365.

LA METÀFORA DE LA CONSTRUCCIÓ: L'ORDINADOR COM A ALUMNE
L'alumne és el que controla la màquina. És ell qui ensenya i dóna instruccions per indicar què s'ha de fer.
El mestre, segons aquest model, quedaria en un segon pla.
Les investigacions sobre la possibilitat de transferir les habilitats per resoldre problemes a aquestes àrees han posat en qüestió que l'aprenentatge totalment autònom per descoberta sigui la millor opció.
El camí adequat de l'educació seria que el mestre té un paper de recolzament de l'aprenentatge, sense ser ell qui ensenya tot el que el nen ha d'aprendre o que el nen aprengui el que vol saber. Parlem, llavors, d'una descoberta guiada.
Un exemple d'aquests programes (llenguatge Logo) seria l'Scratch, on es poden crear amb molta facilitat històries, jocs interactius, dibuixos... i compartir-los a través de la Xarxa des del seu espai web.

LA METÀFORA DEL LABORATORI: L'ORDINADOR COM A SIMULADOR
Permeten un aprenentatge per descoberta d'una manera més acotada: són sistemes tancats en els que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous.
Un clar exemple seria la Doctora xinxeta, que permet que el nen aprengui les condicions que afavoreixen al creixement d'una planta.
Les simulacions permeten formular una hipòtesi, demostrar-la, crear una conclusió i reflexionar sobre el que hem dut a terme. Tot es fa a través de l'ordinador, d'aquesta manera es simulen actes o conseqüències que no afecten a la realitat.

LA METÀFORA DE LA CAIXA D'EINES: L'ORDINADOR COM A EINA
A l'escola s'hauria de treballar amb l'ordinador per gestionar, organitzar la informació i per donar suport a la comunicació.
L'ordinador és més que una eina: ens permet fer el que faríem sense ell però d'una manera més gratificant i eficaç (dibuixar, escriure...).


TASCA A REALITZAR
Després de conèixer quines quatre metàfores de l'aprenentatge amb ordinador hi ha, vam haver de cercar-ne algunes de totes elles. A continuació trobareu una taula pujada al bloc per l'Scribd amb les metàfores i els corresponents exemples.
Exemples de les quatre metàfores de l’aprenentatge amb ordinador

Ús de les presentacions en l'educació

En l'educació, podem utilitzar el PowerPoint?
Una presentació feta per un docent, pot tenir els següents propòsits educatius:

Junta d'Andalusia 

• Suscitar interès per un tema, és a dir, motivar a l'alumne.
• Introduir un tema
• Desenvolupar i exemplificar els continguts
• Contrastar idees
• Introduir i fomentar el debat sobre un tema
• Ampliar informació sobre un tema

L'ús d'editors de presentacions per part dels alumnes és recomanable en activitats destinades a compertir informació que ells han recollit o generat. Es tracta d'activitats que els obligaran a sintetitzar i jerarquitzar la informació de la que disposen, organitzant-la de manera que faciliti la seva exposició oral. 

El primer que han de definir amb claredat és la finalitat de la presentació i cap a qui va dirigida.

Hauran també d'elaborar un guió de la presentació i passar-lo al PowerPoint, dissenyant cada diapositiva perquè tingui atracció cap al públic, però no tanta com perquè el nostre discurs quedi en segon pla.

Aquesta activitat plantejada pels alumnes és com la que vam fer pel treball del mòdul 1, Identitat i territori.

Després d'aquesta informació, podem respondre a la pregunta plantejada inicialment. Podem dir que sí que podem utilitzar les presentacions en l'educació, però d'una manera correcta: preparant-nos prèviament les activitats (pensant els objectius i finalitats que volem aconseguir) i portar-les a terme amb la classe, no per a la classe.

INFORMACIÓ EXTRETA DE PLANIFICACCION.

PowerPoint i el seu ús

"Microsoft PowerPoint és un popular programa de presentacions desenvolupat per a sistemes operatius Microsoft Windows i Mac OS. Àmpliament usat en diferents camps com en l'ensenyament, negocis, etc. Segons les xifres de Microsoft Corporation, prop de 30 milions de presentacions són realitzades amb PowerPoint cada dia. Forma part del paquet ofimàtic Microsoft Office.

És un programa dissenyat per a fer presentacions pràctiques amb text esquematitzat, fàcil d'entendre, animacions de text i imatges, imatges predissenyades o importades des d'imatges de l'ordinador."
EXTRET DE VIQUIPÈDIA

José R. Alonso

Les característiques principals del PowerPoint en una presentació són:

• Té formes de crear i compartir presentacions dinàmiques
• La seva capacitat de so i visual ajuda a captar l’atenció
• Permet treballar de manera simultània amb altres persones
• Pots penjar la teva presentació on-line i tenir-ne accés a qualsevol lloc
• Es transmet l’objectiu principal de la presentació, sempre que s’utilitzi correctament
• El text ha de ser mínim, però l’essencial per complementar el nostre text

Actualment, en moltes classes es troben sessions senceres on el professor es dedica a parlar, o a llegir, amb una diapositiva al darrera plena de text.

Els avantatges d’utilitzar de manera tradicional les presentacions són:

• El públic veu una guia del que s’està dient, dels temes claus o de l’esquema principal
• Permet incorporar imatges il·lustratives
• Permet crear esquemes per entendre-ho millor
• Es poden inserir imatges, sons, vídeos, animacions...
• El públic, si perd el fil, pot ajudar-se amb la presentació
• Els colors i formes ajuden a transmetre el significat o emocions del discurs

Però, tot i tenir aspectes a favor, també hi trobem desavantatges:

• Si hi ha massa informació a les diapositives no es pot llegir amb claredat
• L’orador, en el cas anterior, es limita a llegir el text en pantalla
• Els colors i les formes que hi trobem tenen un mal ús i donen una mala estètica
• L’abús dels elements multimedials crea malestar
• Si el sistema de l’orador és dolent, el públic reaccionarà amb mostres d’avorriment o cansament
• Els efectes poden captar massa l’atenció del públic  
• Es crea un doble discurs: la informació que rep el públic de l’orador i la de les diapositives

Propostes de com utilitzar el power point en un futur com a mestre:

• Utilitzar una diapositiva per a realitzar preguntes i crear uns enllaços amb les respostes correctes.
• Podem cometre errors de manera intencionada i que els alumnes hagin de trobar la solució.
• Utilitzar el PowerPoint com a pissarra i construir-lo entre tota la classe.
• Utilitzar animacions, sons i vídeos (elements multimedials).
•  Quan posem texts llarg que siguin perquè els oients el llegeixin sense que l’orador expliqui altres coses alhora.
• Fer anàlisis d'algun text mitjançant el PowerPoint.

Informació extreta de Prepara't un "PowerPoint" per a les teves classes però no l'ensenyis als teus alumnes, de Jordi Simón.

Paulo Coelho és un bon comunicador?

Al llarg de tot el semestre hem estat treballant l'importància de saber-se comunicar correctament i, per tant, totes les competències comunicatives que ha de tenir una persona per ser un bon comunicador. 
Després de llegir-nos un llibre sobre com es pot parlar bé en public, vam haver de triar, per a nosaltres, un bon comunicador. 
Aquesta tasca és del mòdul 1 i, per tant, vam haver de tenir cura sobre com ens expressàvem i els recursos que utilitzàvem. 

Vam començar per fer una llista de qui és per cadascuna de nosaltres un bon comunicador (o comunicador eficaç), donant arguments del perquè l'havíem triat.
Finalment, vam acordar que el faríem de Paulo Coelho.
Un cop triat el subjecte per analitzar, vam seguir-lo via Twitter, Facebook i al seu bloc, fent un recull del que ens va semblar més interessant perquè puguem dir que és un bon comunicador o no.
Vam elaborar un bloc amb tots els aspectes importants del seguiment de Paulo Coelho, fent un Prezi i dos vídeos, comentant-los també i fent un decàleg del comunicador eficaç.
Per tant, després d'analitzar-lo i de comparar-ho amb el que havíem treballat a classe, podem dir que SÍ que és un bon comunicador.

Del seu Facebook

Per últim, us deixo l'adreça del nostre bloc perquè pugueu gaudir de la nostra feina.

http://boncomunicadorcoelho.blogspot.com.es/

Ja sabem més de Google Drive

Google Drive és un servei d'emmagatzemament d'arxius en línia.
Amb aquest servei pots tenir el mateix que tens a l'ordinador, però sincronitzats amb Google docs i també accessibles quan no hi ha accés a Internet. D'aquesta manera pots disposar dels arxius tant en local com en la Xarxa. Així, també, es pot accedir a la informació des de qualsevol dispositiu.

• Quins avantatges presenta aquesta tecnologia pels professors i els alumnes?

Començar a editar un document en l'ordinador de l'aula i acabar-ho a casa sense la necessitat d'enviar-s'ho a un mateix per correu electrònic o descarregar-lo en un USB.

No és necessari descarregar-se noves versions.

Compartir un vídeo o una carpeta de documents amb els alumnes enviant simplement un e-mail amb un enllaç a un fitxer guardat en Google Drive i convidar-los a veure'l i descarregar-lo.

Demanar als alumnes que obrin un document i realitzin l'activitat. Després, comparteixen la tasca feta amb el professor i així els pot corregir.

De Google 

Disposa d'una còpia de seguretat de tots els fitxers, evitant la pèrdua en el cas que el disc de l'ordinador es trenqués. 

Recuperar tots els arxius que haguem esborrat accidentalment.

Realitzar recerques d'objectes i text que apareixen en imatges guardades i documents escanejats per trobar fàcilment arxius. Gràcies al reconeixement òptic de caràcters podem trobar ràpidament un arxiu pel seu contingut i no únicament pel seu nom.

• Com funciona aquesta tecnologia?

Quan es descarrega la aplicació Google Drive, apareix una carpeta en el nostre ordinador com si fos un nou directori en el nostre disc dur, la qual podem arrossegar els nostres arxius. Ara qualsevol fitxer emmagatzemat en aquesta carpeta o qualsevol modificació queda automàticament guardada en la nostra conta Google Drive.

Per accedir a aquests fitxers des de qualsevol ordinador, només hem d'entrar a la seva pàgina web.

INFORMACIÓ EXTRETA DE TOTEM GUARD.

Maneres de cercar

La Wiki més coneguda per la majoria de persones és la Viquipèdia, la versió catalana de la Wikipedia. 

Extreta de Viquipèdia

"La Viquipèdia (wikipedia en anglès) és una enciclopèdia lliure escrita col·laborativament per Internet usant un programa lliure wiki anomenat MediaWiki. N'hi ha versions en més de 280 llengües, inclòs el català, i el conjunt de Viquipèdies reben més de 50 milions de visites per dia (dades del 2005).
Tothom hi pot contribuir. Només cal escollir un tema, i escriure'n un article. Es pot fer clic a l'enllaç "modifica" situat en una de les pestanyes de la part superior de cada pàgina per editar-la. Es pot obtenir més informació, a la pàgina d'instruccions d'edició. Els articles no tenen per què ésser llargs, es poden iniciar com petites introduccions, que van creixent amb el temps, gràcies a les diferents aportacions."
EXTRET DE VIQUIPÈDIA.

Com he parlat anteriorment en les entrades del meu bloc, els wikis són un bon element per treballar en l'educació de manera col·lectiva. Per tant, vam haver de treballar amb el wiki més conegut: la Viquipèdia. Cal conèixer Els cinc pilars fonamentals d'aquesta.

ON I COM ES CREA UN WIKI?
Per crear el teu wiki es recomana provar en diferents llocs. No en tots pots desenvolupar el mateix, hi ha llocs que t'ofereixen una sèrie d'avantatges comparats amb altres. Tot seguit trobaras un conjunt de serveis que pots utilitzar  per crear el teu wiki de forma senzilla.

Crear crear

• Wikispaces: És dels més utilitzats, sobretot pels Eduwikis pel seu Wikispace pels professors gratuït i sense publicitat. Un dels seus avantatges és que proporciona 2GB d'espai per incloure arxius de tot tipus. Els wikis poden ser públics i protegits.

Blog Neointec

• Google Sites: Crear i administrar wikis és una altre eina de Google. És una eina perfecta per fer espai d'informació col·laborativa. L'accés es realitza a través de la conta Gmail o de una conta Google.

• Zohowiki: És un lloc on es poden crear entorns col·laboratius gratuïts pero només de 3 usuaris.

meinName

One day, one job

• PbWiki: Sistema per a crear ambients segurs, espais de col·laboració per l'aula i pots triar un pla bàsic per a 100 usuaris amb 2GB d'emmagatzemament. 

INFORMACIÓ EXTRETA DEL WIKI DOCENCIA WEB 2.0

COM S'EDITA?

"És molt fàcil modificar una pàgina wiki. Només cal que feu clic a l'enllaç "modifica" al capdamunt de la pàgina que vulgueu canviar. Això us portarà a una pàgina amb un quadre de text que conté el text de la pàgina. Només hi heu d'escriure o modificar-lo, i prémer "Desa la pàgina" quan hàgiu acabat! Heu de tenir en compte, que cal seguir el Llibre d'estil de la Viquipèdia, per a dotar-la d'una major coherència. Si voleu començar a provar directament, aneu a la pàgina de proves." EXTRET DE VIQUIPÈDIA

LES DISCUSSIONS
En cada pàgina de la Viquièdia hi trobem les discussions, espai on es qüestiona, es comunica o es comenta sobre les entrades.
Deixar un missatge en la seva discussió és la forma de comunicar-se amb un usuari. Així es milloren les entrades principals a les que està associat.
Les pàgines de discussió no han de ser utilitzades pel simple intercanvi casual, sinó que el seu propòsit és millorar la Viquipèdia. Poden ser arxivades, però no esborrades o bloquejades.

Aquesta imatge (pròpia) és un exemple de la discussió, on trobem una qüestió i un suggeriment. Ho podeu trobar a la pàgina d'Ajuda: Com es modifica una pàgina.



ALTRES ASPECTES A DESTACAR.
Els enllaços externs a altres pàgines de la Viquipèdia es creen mitjançant dos brackets: [[text]]. 
Si trobem un enllaç de color vermell vol dir que encara no s'ha creat cap pàgina d'aquella paraula.

Cada publicació té una taula de continguts que mostra l'estructura..

Hi ha un historial a cada publicació on mostra totes les modificacions que hi ha hagut.

Els encapçalaments es fan amb els signes =. Exemple: == Secció ==


TASCA A REALITZAR
Per poder tenir un contacte més proper amb la Viquipèdia, vam haver de fer-nos usuaris, en grups de 2 o 3, fer un seguiment d'un article i modificar-la o bé crear-ne una de nova.

Ha estat una experiència diferent i innovadora, ja que mai havíem modificat un article de la Viquipèdia.
Amb les meves companyes, la Sara Bolinches i la Tamara García, he pogut aprendre a treballar en equip sobre la modificació de la pàgina de la dislèxia, aportant cadascuna les seves idees i suggerint millores, seguint sempre el Llibre d'estil de la Viquipèdia.

Totes hem aportat el mateix, fent així possible la realització del treball que es demanava.