sábado, 20 de octubre de 2012

Què són els wikis?

Un wiki és un lloc web col·laboratiu, que pot ser editat des del navegador per usuaris. Aquests usuaris poden crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d'una pàgina web d'una manera interactiva, fàcil i ràpida. 
Aquestes pàgines Web de les wikis tenen enllaços, imatges i qualsevol altre tipus de contingut que pot ser visitat i editat per qualsevol persona. D'aquesta forma es converteix en una eina Web que ens permet crear col·lectivament documents sense que es realitzi una acceptació del contingut abans de ser publicat en Internet. 
La Vikipèdia és un dels wikis més coneguts, un projecte per desenvolupar una enciclopèdia en Internet.

Informació extreta de Maestros del web.




Els wikis guarden en historials totes les modificacions dels seus continguts que s'han fet, per tant, es pot veure totes les versions anteriors i recuperar tota aquella informació que sigui desitjada. 


Un wiki també pot ser un espai utilitzat pel seguiment individual dels alumnes, on ells poden crear els seus projectes independentment i el professor pugui intervenir guiant i corregint. 
Un exemple seria aquesta wiki, on els alumnes escriuen les seves redaccions. Com es veu en l'entrada enllaçada, el professor aprofita que el wiki guarda memòria de la història i corregeix a cada alumne que pot veure què ha fet bé i què ha fet malament.

Cercant per la xarxa informació sobre els wikis, he trobat un decàleg col·laboratiu a EduWikis en el Aula 2.0:
  1. Podem considerar la construcció del coneixement com un procés de interacció entre el individual i el social. Ja que l'aprenentatge és producte de la activitat personal, la dinàmica de les relacions interpersonals i el contect sociotècnic de una determinada època.
  2. L'aprenentatge és una empresa col·lectiva, un procés gradual de associació de normes i búsqueda de significats que només té lloc, principalment, en el "joc" del jo amb els altres. 
  3. La cognició es distribueix entre l'individu i la trama social de compromisos, creences i responsabilitats sorgides de la interacció grupal. La cultura, en el seu conjunt, no és més que un depòsit de recursos cognitius acumulats temporalment.
  4. Aprenem com membres d'una comunitat de pràctiques, accions i pensaments validats pels usos socials.
  5.   El que els estudiants aprenen com a resultat de les interaccions escolars i pràctiques en el seny d'una comunitat diversa, serà l'embrió de la seva particular visió del món.
  6. El grup és la unitat bàsica de la construcció del coneixement i de l'activitat grupal, que pot ser modulada mitjançant intervenció educativa, el mecanisme primari per a construir un repertori de respostes i significats socialment rellevants.
  7. L'activitat grupal afavoreix la construcció cognitiva. Els grups poden construir uns coneixements com a resultat de l'activitat meditativa i l'intercanvi d'idees, que l'individu no és capaç d'elaborar.
  8. Qualsevol forma d'aprenentatge humà té marcat un origen social. El coneixement és sempre intersubjectiu i, com a tal, no és separable de la trama històrica i cultural de la que sorgeix.
  9. L'activitat col·lavorativa entre iguals reforça la motivació dels partícips al obtenir reconeixement social quan transmeten les seves aportacions.
  10. L'aprenentatge col·lavoratiu construeix una competència bàsica en els estudiants del segle XXI, pel que forma part -com a metodologia de treball a l'aula i com a actitud pedagògica- del currículum escolar en tots els nivells educatius.
Imatge de grupo11educacion



TASCA A REALITZAR
Com a treball en grup a classe, vam haver de crear un wiki on es veiessin els nostres coneixements sobre aquest. 
Aquest és l'enllaç on us portarà al nostre wiki: http://educacioinfantil2012.wikispaces.com/

viernes, 19 de octubre de 2012

Informalisme


L'informalisme és un moviment pictòric que comprèn totes les tendències abstractes i gestuals que es van desenvolupar a Europa després de la Segona Guerra Mundial, en paral·lel amb l'expressionisme abstracte estatunidenc. Dins d'aquest moviment es distingeixen diferents corrents, com l'abstracció lírica, la pintura mètrica, la Nova Escola de París, el taquisme, l'espacialisme o l'art brut.

Plàstic rosa. Alberto Burri

La base de tot informalisme és la resposta irada a la circumstància social en la qual viu l'individu. Especialment, la sensibilitat que afecta l'artista, que es manifesta respecte dels valors de la societat establerta dominant per mitjà de l'espontaneïtat gestual quasi instintiva i biològica, que les afeccions anímiques i de sentiment provoquen en el temperament humà.

Pollock, 1943

L'orquestra simfònica


Una orquestra és un conjunt instrumental. Dit d'una altra manera, una agrupació de músics en representació dels diferents instruments que existeixen, dirigits normalment per un director, i que interpreten l'obra de manera conjunta.
A part de l'orquestra simfònica tal com se la coneix popularment, podem trobar altre tipus d'agrupacions orquestrals segons el que requereixi l'obra a interpretar, com per exemple poden ser: l'orquestra de cambra (un format reduït de la simfònica), l'orquestra de corda (amb només representació d'aquesta tipologia d'instruments), l'orquestra simfònica amb cor, l'orquestra simfònica amb solistes vocals o instrumentals... A més a més, la instrumentació pot variar prou en funció del criteri del compositor, així com el nombre total d'integrants de l'orquestra. Però si ens limitem al patró més corrent d'orquestra, només podem citar certs instruments, llistats a sota.

Organització de l'orquestra simfònica

jueves, 18 de octubre de 2012

Land art


El Land art (art de la terra) és un moviment artístic que sorgí al Estats Units d'Amèrica a finals dels anys 60 i principis dels 70 en el que el paisatge i l'obra es troben inextricablement relacionats. És refereix també a un art creat en la naturalesa, utilitzant materials naturals com pedres, fulles o terra. 

Les escultures no es situen en el paisatge, sinó que el paisatge és el mitjà de la seva creació. Sovint les obres es troben en espais oberts, lluny de la civilització i son susceptibles de sofrir canvis i l'erosió pròpies de les condicions naturals. 




Five Paths. 2002. Robert Long.



Spiral Jetty. 1970. Land Art. Robert Smithson.

martes, 9 de octubre de 2012

Competència comunicativa

El comunicador eficaç és aquell que s'assegura que el seu discurs tindrà atenció, serà afectiu i estarà organitzat i ordenat.

El passat divendres, a la classe de COED, vam fer una activitat que feia referència a la comunicació oral i escrita. 
La llengua oral formal està formada pel canal oral (conversa) i pel canal escrit (carta formal). La llengua oral formal és, per exemple, l'explicació acadèmica, un conte o una entrevista. 
Aquesta llengua és la que anomenem llengua d'aprenentatge escolar, que té característiques del canal oral i del canal escrit.

Els trets característics de la llengua oral formal són els trets contextuals (sobre l'espai i el temps), els trets textuals (que és el producte que elaboren) i els trets lingüístics.

Si parlem dels trets contextuals de la llengua oral formal, cal dir que té un caràcter que depèn del grup social i no tothom hi té accés, no és espontània i s'assembla al canal escrit. 
També podem dir que té un caràcter auditiu i acústic, és efímera i s'elabora sobre la marxa. Per això, cal tenir recursos extralingüístics (s'assembla a l'oral).
El context és compartit, és a dir, els interlocutors comparteixen espai físic i temps. Podem dir que la clau de l'èxit és la interacció visual i emotiva.

Si tot seguit parlem dels trets textuals, hem de dir que la llengua és formal i que depèn de tu (monòleg). No hi ha interacció verbal. 
És de caràcter informatiu, on es planifica el què i el com. Es caracteritza la espontaneïtat. 
Les idees estan desenvolupades i cal tenir recursos no verbals: silencis, pauses, volum, velocitat de la veu, en relació amb la veu, el cos, els mitjans de suport... Aquests elements completen el missatge.

Per últim, sobre els trets lingüístics podem dir que té un paper molt important els trets suprasegmentals (exclamacions i interrogacions). Importa molt l'actitud i l'entonació.

Podem dir que parlar en públic no és art, sinó tècnica. 

Puc afirmar que, per ser un bon comunicador, cal tenir en compte tots els conceptes que anem treballant a classe i que, abans de fixar-me en aquests elements, ho passava per alt.
Ser un bon mestre implica ser bon comunicador, això vol dir que m'hi hauré d'esforçar per arribar a ser-ho!



Delicious. Una alternativa per guardar les adreçes d'interès



Delicious és un servei de gestió gratuït a través del web. Permet guardar i recuperar a la xarxa les adreces d'interès, de manera que són consultables en línia i no només localment. També permet categoritzar les adreces amb etiquetes, fet que agilitza la localització. 
El seu èxit possiblement rau en la senzillesa de la seva interfície, en emprar un llenguatge HTML molt senzill i un sistema d'URL llegible. A més, posseïx un flexible servei de sindicació web mitjançant RSS i un codi API bastant potent que permet fer ràpidament aplicacions que treballin amb Delicious.



Usuari JuTa
De Wikimedia Commons

La meva adreça personal de Delicious és http://www.delicious.com/bcheca8

Analitzar blocs educatius

A la classe de GTIC vam fer una activitat basada en analitzar altres blocs educatius, dins dels que ens proposava el professor en una entrada en el bloc de gestió i informació. 
Vam haver de respondre unes determinades preguntes sobre el bloc, en les que es podia fer un anàlisi d'aquest.
Les preguntes que vaig respondre d'aquesta activitat sobre el bloc de l'Escola Enric Grau Fontseré de Flix (http://blocs.xtec.cat/ceipflix345/) són les següents:


  • Quins tipus de continguts hi ha publicats i en quin format (vídeo, audio, presentacions,....)
    En aquest bloc hi ha publicat imatges, presentacions  de fotografies (guardades al picassa), activitats a través de l’ordinador...


  • Com encaixa amb les diferents classificacions que trobem al llibre: Tipus de bloc, activitat que s’hi desenvolupa, interaccions possibles,...
    Aquest bloc d'escola mostra les diverses activitats que fan els alumnes


  • Qui els publica?
    És un bloc d’escola, on cada tutor de cada classe ajuda a l’alumne/a per fer les entrades al bloc. Són activitats fetes a classe.


  • Hi ha alguna estructura en el bloc? Categories, etiquetes, menús...
    Hi ha menús, etiquetes, RSS, enllaços d’articles, blocroll.
    El bloc està classificat per cursos i tipus d’entrada. També ens mostren els articles recents i es poden cercar els articles segons les categories.

  • Com són les entrades?
    Les entrades són publicades amb un títol resum de l'activitat o de l'article, ens mostra un petit text on explica en primera persona l'activitat acompanyada d'un vídeo de fotos o només una foto.
  • Hi ha comentaris?
    Sí, hi ha comentaris però són més que res publicitaris, és a dir, que comenten per escampar la seva web o bloc per altres llocs.

  • A qui va dirigit?
    A qualsevol públic que vulgui visitar la pàgina, ja sigui algun altre mestre interessat, un pare d'algun alumne/a de l’escola...

  • Hi ha blocroll?
Sí, hi ha blocroll dels blocs i webs dels companys de feina, entre d’altres.



Finalment, faré una petita conclusió dels objectius que he aconseguit amb aquesta activitat: he aprés a analitzar un bloc i a fixar-me en el més important. Per altra banda, no sabia que moltes escoles feien ús de blocs per comunicar o informar el com i què es treballa en el centre i que facin un seguiment del recurs tecnològic com és el bloc. 
Autor: Cortega9
De Wikimedia Commons